Escriure sense cobertura
Això no és «l’app funciona sense internet». És una altra cosa, més petita i més útil: el que es fa al carrer no es perd per un túnel. El comercial que recull una signatura en un moll sense cobertura, el tècnic que tanca un comunicat en un soterrani.
Què passa quan no hi ha xarxa
Continues treballant igual. En desar, l’app et diu:
Sense cobertura. S’ha desat al mòbil i s’envia sol així que hi hagi xarxa. No cal repetir-ho.
I a baix apareix una xapa verda: «1 cosa per enviar». Així que el telèfon torna a tenir xarxa, s’envia sol i la xapa desapareix. Si ho vols forçar, toques la xapa.
Què es pot apuntar sense xarxa
Sis coses, i només sis. El que tenen en comú és que només afegeixen i no depenen de res del servidor:
- Un comunicat de treball nou.
- La signatura del client al comunicat.
- La signatura d’un albarà.
- Una gestió del CRM.
- Una nota d’un projecte.
- Donar per feta una partida d’obra.
Què no, i per què
| No s’encua | Per què |
|---|---|
| Cobrar i pagar | Mou diners. Un cobrament apuntat sense xarxa i aplicat tres hores després pot haver-se cobrat ja per una altra banda, i el client paga dues vegades. |
| Crear una factura, un albarà o una comanda | La numeració és correlativa i sense forats per llei: el número el dóna el servidor en aquell moment. Dos mòbils sense xarxa donarien el mateix número. |
| Fitxar l’entrada o la sortida | El registre de jornada va encadenat i segellat amb l’empremta del fitxatge anterior (art. 34.9). Un que arriba tard entra fora d’ordre i trenca la cadena, que és justament el que dóna valor al registre. |
| Enviar un correu | Surt de casa i no torna. Si en arribar ja no tocava, no hi ha manera de desfer-ho. |
No és que estiguin «pendents de fer»: és la decisió, i està presa així a propòsit.
Corregir, no
Sense cobertura només es pot crear. Si obres alguna cosa que ja existeix i la canvies, l’app et diu que la tornis a obrir amb xarxa.
El motiu: sense xarxa no hi ha manera de saber si una altra persona ha tocat aquella mateixa fitxa des de l’oficina mentrestant. Corregir a cegues damunt del que va fer un altre és pitjor que no deixar corregir.
Qui guanya quan arriba tard
Un apunt fet a les deu del matí pot arribar a les dues de la tarda. Qui guanya depèn del que sigui:
- El que crea alguna cosa entra sempre: no hi ha amb què xocar.
- Una signatura la mana la primera. Si en arribar ja n’hi ha una altra, la que arriba tard no la trepitja: es desa i t’avisa.
- Una casella la mana l’última que arriba, i si queda al revés s’arregla amb un toc.
Per què no es duplica mai
Cada apunt porta un identificador fet al telèfon, abans de sortir, i és el mateix encara que s’enviï deu vegades. El servidor apunta quin ha aplicat ja; si li arriba repetit, contesta el mateix que la primera vegada sense tornar a fer la feina.
Sense això, un comunicat que s’envia i la resposta del qual es perd pel camí s’apuntaria dues vegades en reintentar-ho, i el client rebria dos albarans.
I llegir sense xarxa
A banda d’això, l’app obre sense cobertura: les pantalles per les quals has passat es queden desades al telèfon i es poden tornar a mirar. El que no estava desat surt amb un avís que cal xarxa.