Comptar el magatzem amb el mòbil o un lector
A Magatzem → Comptar el magatzem es compten les existències de debò, les que hi ha a la prestatgeria, i es comparen amb les que diu el programa.
No s’ha de confondre amb «Inventari a una data», que és just a sota: aquell serveix per mirar quines existències hi havia un dia passat. Aquest és per comptar avui.
Amb el que tinguis a mà
La càmera del mòbil, un lector Bluetooth d’una PDA o un de cable endollat a l’ordinador: per a la pantalla tots tres són el mateix, un teclat que escriu de pressa i fa un Retorn. Per això no hi ha tres maneres a triar ni res a configurar: hi ha un camp que escolta, es buida sol i torna a esperar.
El focus torna a aquell camp després de cada lectura, així que es compta una prestatgeria sencera sense tocar la pantalla ni una vegada.
Si el mòbil sap llegir codis ell mateix, apareix a més un botó de Càmera. On el navegador no en sàpiga, el botó no hi surt: és millor que no hi sigui que no pas que hi sigui i no faci res.
Què es pot llegir
Es busca per codi de barres, número de sèrie i referència, en aquest ordre. L’ordre importa: en un magatzem d’informàtica el que de debò s’escaneja són les sèries, no els codis de barres, i una sèrie que per casualitat s’assembli a una referència no pot acabar comptant una altra cosa.
Cada lectura suma, que és com es compta un magatzem: es passa el lector per cada caixa. L’excepció són les sèries, que no sumen dues vegades —passar el lector dos cops per la mateixa màquina no fa dues màquines— i t’avisa que ja l’havies llegida.
Per zones, per famílies o solt
En començar escrius quina part comptes: «Prestatgeria 1», «Rebotiga», «La furgoneta». No cal tenir-ho donat d’alta enlloc: comptar el magatzem no pot dependre d’haver configurat abans el magatzem. Si el negoci sí que té ubicacions posades, surten com a suggeriment.
I mentre comptes pots triar una família: la pantalla t’ensenya el que hi hauria d’haver i encara no has comptat, que és el que serveix per anar ratllant.
Es deixa a mitges i es continua un altre dia
Un recompte queda obert fins que el tanques. Pots deixar-ho quan vulguis i reprendre-ho demà, o fer avui una prestatgeria i la resta la setmana que ve. No cal comptar el magatzem sencer d’una tirada, que és justament el que fa que ningú no el compti mai.
Les sèries que no quadren
Si has comptat articles amb número de sèrie, al final et diu quines consten i no has llegit, i quines has llegit i no constaven.
I aquí s’atura: no dona de baixa res sol. Un escaneig oblidat donaria de baixa una màquina que és a la prestatgeria, i això no ho descobreix ningú fins que algú la busca i el programa diu que no existeix. Les altes i les baixes de sèries es fan a mà, amb aquella llista al davant.
Tancar
Tancar el recompte és quedar-se amb la foto del que hi havia. Canviar les existències es fa després, des de GestioERP i amb el recompte al davant: tocar l’estoc convé fer-ho mirant la pantalla gran, i no amb el mòbil a una mà i una caixa a l’altra.
El mateix des de GestioERP
Al programa d’escriptori és a Magatzem → Comptar el magatzem, i treballa sobre els mateixos recomptes: un de començat amb el mòbil es continua a l’ordinador.