Receptes
A Veterinària → Receptes veterinàries s’emet la recepta i queda desada a la història de l’animal.
Què porta
L’animal —amb el seu pes, que és el que mana en la dosi—, el veterinari amb el seu número de col·legiat, el medicament, la data i la posologia.
En imprimir-la surten ja posades les dades de la clínica, de l’animal i del propietari. No cal copiar res a mà, que és on es cometen els errors de dosi.
Queda desada
La recepta no és un paper que s’imprimeix i s’oblida: queda a la història de l’animal. Mesos després es torna a treure sense escriure-la una altra vegada, i es veu què es va receptar i quan — que és el primer que es pregunta quan un animal torna amb el mateix.
El medicament surt del catàleg
Es tria dels articles, no s’escriu lliure. Així el receptat i el venut quadren, i l’estoc de la farmàcia reflecteix el que ha sortit.
El que recepta un veterinari és un acte clínic. El programa deixa el paper ben fet, amb el número de col·legiat al davant, i el desa; què es recepta i amb quina posologia és decisió del veterinari.