El punt de venda que sempre has volgut

Al TPV, una comanda pot ser per menjar allà o per emportar, i el programa les tracta diferent des del primer moment. Les de taula van lligades a la seva taula del plànol; les d'emportar no ocupen cap taula: van soles, amb el nom de qui ve a buscar-les.

Entren per tres portes. La primera és el taulell: es marquen els articles i es cobren, sense assignar taula. La segona és la carta amb QR: el client escaneja el codi, tria i, si no hi ha taula, la comanda es dona d'alta com «per emportar» amb el seu nom i telèfon. La tercera és el quiosc d'autocomanda, que fa el mateix des d'una pantalla del local.

Totes van a parar a la mateixa safata, TPV → Comandes en línia, on es veuen amb l'etiqueta 🥡 Per emportar i es poden acceptar (amb els minuts que trigarà), marcar llestes o rebutjar. Alhora surten a la pantalla de cuina encara que no tinguin taula, i el vale s'imprimeix a la zona que toqui: la barra el seu, la cuina el seu.

Un encàrrec no és una comanda per avui: és el pastís per dissabte, la safata per diumenge o les vint barres per a la comunió. Es pren al taulell amb els articles, el dia i l'hora de recollida, el nom i el telèfon del client, i les notes que calguin (el text del pastís, una al·lèrgia).

El client pot deixar una paga i senyal, o no: és opcional. Si en deixa, el diner entra al calaix aquell mateix dia com a moviment de caixa, no com una venda —la venda es fa el dia que s'endú el gènere—. El dia del lliurament el TPV cobra el tiquet sencer i la senyal hi compta com una part del pagament, així al client només se li demana el que falta i l'arqueig no compta dues vegades els mateixos diners.

Es lliura un resguard imprès per duplicat: una còpia per al client, amb el dia, l'hora i el que queda per pagar, i una per a la casa. El dia de la recollida, l'encàrrec passa sol a l'obrador: surt el vale per la impressora de la seva zona i apareix a la pantalla de cuina amb l'hora a què l'han de venir a buscar. Des del TPV es veuen els encàrrecs pendents, es marquen com a preparats i, quan arriba el client, es lliura i es cobra en un botó. Al programa hi ha la fitxa completa a TPV → Encàrrecs.

Les tres plataformes funcionen igual de portes enfora: el client demana a la seva aplicació, la comanda arriba a la tauleta que t'ha deixat la plataforma i un repartidor la ve a buscar. El problema de sempre és que aquell menjar no passa pel teu TPV: la cuina el rep per un altre canal, la caixa no el veu i, a final de mes, la liquidació de la plataforma no lliga amb la teva facturació.

Com es treballa avui amb GestioERP. La comanda que entra per la tauleta de Glovo, Uber Eats o Just Eat es marca al TPV com una comanda per emportar, amb el nom de la plataforma i el número de comanda de la seva pantalla. A partir d'aquí ja és una comanda teva: surt a la cuina per zones com qualsevol altra, es cobra amb una forma de pagament pròpia —crea'n una per plataforma, «Glovo», «Uber Eats», «Just Eat»— i queda al tancament de caixa separada de l'efectiu i de la targeta. Això és el que després et deixa quadrar la liquidació: al final de la setmana saps què has servit per cada plataforma i ho compares amb el que t'ingressen, comissió a part.

Una advertència sobre les comissions. Les plataformes es queden entre un 25 % i un 35 % de cada comanda. Si vens al mateix preu que al local, hi perds. El que es fa és tenir una tarifa pròpia per a repartiment: GestioERP admet diverses tarifes i pots assignar-ne una als articles que van per plataforma, de manera que el preu ja porti la comissió dins i el marge et surti igual que al taulell.

I la connexió automàtica? Ara mateix no hi ha connexió directa amb Glovo, Uber Eats ni Just Eat: la comanda es passa a mà des de la tauleta de la plataforma. Les tres tenen API per a integradors, però demanen alta com a partner i un contracte amb cada plataforma. Si t'interessa, digues-ho: és una feina que es pot fer, i el primer pas és saber amb quines treballes i quin volum tens.